L’addicció a les drogues o drogodependència és una malaltia amb greus conseqüències físiques, psicològiques i socials. Es caracteritza per un patró de conducta desadaptatiu, en què la persona prioritza el consum de drogues: alcohol, cocaïna, cànnabis, psicofàrmacs, etc. i ho anteposa a valors abans més importants, causant deteriorament o malestar significatius. També pot donar addicció a algunes conductes com el joc amb aposta, internet, el sexe o les compres i llavors es parla d’addiccions comportamentals o addiccions sense substància.
En general, totes les drogues actuen alliberant unes substàncies, els neurotransmissors, que actuen produint un desequilibri del sistema nerviós central, de manera que quan la persona deixa de consumir necessita la droga per seguir funcionant. El seu organisme perd la capacitat de generar les substàncies pròpies i es trenca l’equilibri natural.
A nivell psicològic solen actuar o bé alleugerint la persona que les consumeix d’algun sentiment negatiu o dolor, o aportant-li una solució aparent i momentània a necessitats seves (desinhibició, eufòria, sentiment de poder amb tot…). La vivència de la persona és que per estar bé necessita continuar consumint les substàncies.
La persona que presenta una adicción no puede controlar el consumo de la sustancia a pesar de lo mucho que lo intente, y a pesar de ser consciente de las consecuencias adversas de su consumo. Una de las características de esta enfermedad es que el individuo que consume una droga de forma continuada sufre cambios en su cerebro que dificultan el autocontrol y la capacidad para contener el impulso de consumir la droga y por tanto ya no consume de forma voluntaria, sino porque no pueden dejar de hacerlo.
La presa de consciència d'una addicció
La presa de consciència d'una addicció i el procés de deixar de consumir passa per diferents fases etapes, que van ser descrites pels psicòlegs Prochaska i Diclemente:
Etapa de precontemplació:
La persona consumeix sense ser conscient de les conseqüències negatives del consum.
Etapa de contemplació:
La persona comença a plantejar-se que el consum és problemàtic i que hauria de fer algun canvi. Es produeix la dissonància, és a dir discrepància entre allò que l'individu fa i allò que creu que hauria de fer.
Etapa de preparació:
La persona comença a pensar seriosament en els canvis que ha de fer a la seva vida per canviar la conducta de consum.
Etapa d'acció:
La persona comença a dur a terme aquests canvis.
Etapa de manteniment:
La persona incorpora aquests canvis en el seu estil de vida. Es considera que ha arribat a l'etapa de manteniment quan aquestes noves conductes romanen durant més de 6 mesos.
Malgrat aquests canvis es poden produir recaigudes que fan que la persona reiniciï el cicle. Aquest model revela la complexitat del procés i perquè és tan difícil que una persona prengui consciència de la seva addicció per molt que la gent que li envolta li ho adverteixi. Cada etapa suposa una actitud mental diferent i implica un tipus d’intervenció específica per a ajudar la persona a canviar d’etapa i avançar en el procés de canvi. Per això és important la intervenció de professionals que dissenyin el tractament, tant per al propi usuari com per a la seva família.
