El tractament d’una addicció se sustenta habitualment en dos pilars fonamentals: d’una banda el tractament farmacològic, que no sempre és indispensable, i d’altra banda el tractament psicològic:
Sobre aquest tema, el tractament farmacològic permet, durant la fase primera de desintoxicació, passar de consumir a no consumir d’una forma confortable, sense que aparegui simptomatologia d’abstinència, i amb l’objectiu d’ajudar a eliminar la substància de l’organisme de la persona. Durant les fases posteriors del tractament els fàrmacs permeten pal·liar el desig de consumir la substància (craving), prevenint així les recaigudes i estabilitzant l’estat d’ànim, i compensar altres patologies psiquiàtriques si n’hi hagués.
En el tractament d’una addicció o drogodependència, amb persones que han estat consumint durant anys substancies que han actuat greument sobre el funcionament del sistema nerviós central, el tractament psicofarmacològic és molt recomanable.
Per part seva, el tractament psicològic permet a la persona descobrir comprendre quin ha estat la funció del seu consum de substàncies, el per a què consumia, i després la prepara per a la vida sense consum entrenant-la en noves capacitats.
