L’addicció a les drogues o drogodependència és una malaltia amb greus conseqüències físiques, psicològiques i socials. Es caracteritza per un patró de conducta desadaptatiu, en el qual la persona prioritza el consum de drogues: alcohol, cocaïna, cànnabis, psicofàrmacs, etc. i ho anteposa a valors abans més importants, causant deteriorament o malestar significatius. També pot donar-se addicció a algunes conductes com el joc amb aposta, internet, el sexe o les compres i llavors es parla d’addiccions comportamentals o addiccions sense substància.
En general totes les drogues actuen alliberant unes substàncies, els neurotransmissors, que actuen produint un desequilibri del sistema nerviós central, de manera que quan la persona deixa de consumir necessita la droga per seguir funcionant. El seu organisme perd la capacitat de generar les substàncies pròpies i es trenca l’equilibri natural.
A nivell psicològic solen actuar o bé alleujant la persona que les consumeix d’algun sentiment negatiu o dolor, o aportant una aparent i momentània solució a necessitats seves (desinhibició, eufòria, sentiment de poder amb tot …). La vivència de la persona és que per estar ben necessita seguir consumint les substàncies.
La persona que presenta una addicció no pot controlar el consum de la substància malgrat el molt que ho intenti, i malgrat ser conscient de les conseqüències adverses del seu consum. Una de les característiques d’aquesta malaltia és que l’individu que consumeix una droga de manera continuada pateix canvis en el seu cervell que dificulten l’autocontrol i la capacitat per contenir l’impuls de consumir la droga i per tant ja no consumeix de forma voluntària, sinó perquè no poden deixar de fer-ho.
El consum de substàncies addictives dificulten l'autocontrol
La presa de consciència d’una addicció i el procés de deixar de consumir passa per diferents fases etapes, que van ser descrites pels psicòlegs Prochaska i Diclemente:
- Etapa de precontemplació: la persona consumeix sense ser conscient de les conseqüències negatives del seu consum.
- Etapa de contemplació: la persona comença a plantejar-se que el seu consum és problemàtic i que hauria de fer algun canvi. Es produeix la dissonància, és a dir discrepància entre el que l’individu fa i el que creu que hauria de fer.
- Etapa de preparació: La persona comença a pensar seriosament en els canvis que ha de fer en la seva vida per canviar la conducta de consum.
- Etapa d’acció: la persona comença a portar a la pràctica aquests canvis.
- Etapa de manteniment: La persona incorpora aquests canvis en el seu estil de vida. Es considera que ha arribat a l’etapa de manteniment quan aquestes noves conductes romanen durant més de 6 mesos.
Malgrat aquests canvis es poden produir recaigudes que fan que la persona reinicieu el cicle. Aquest model revela la complexitat del procés i per què és tan difícil que una persona prengui consciència de la seva addicció per molt que la gent que l’envolta hi adverteixi. Cada etapa suposa una actitud mental diferent i implica un tipus d’intervenció específica per ajudar a la persona a canviar d’etapa i avançar en el procés de canvi. Per això és important la intervenció de professionals que dissenyin el tractament, tant per al propi usuari com per a la seva família.
