El cànnabis és una droga psicoactiva que prové de la planta cànnabis sativa. El principi actiu, el tetrahidrocannabinol (THC), actua sobre el sistema nerviós central amb efectes depressors i al·lucinògens. Els derivats del cànnabis són la marihuana, l’haixix o l’oli d’hashis, que normalment es consumeix fumat o inhalat, però també via oral cuinat de diferents formes.
El cànnabis és la droga il·legal més consumida del nostre país. La consumeixen un 9% aproximadament dels adults entre 18 i 64 anys, però un 13,5% dels joves entre 15 i 17 anys.
Els efectes que causa són deshinibició i hilaritat però també taquicàrdia, somnolència, distorsions de la perecepción sensorial i els riscos són les reaccions de pànic i ansietat, hipotensió, trastorns psiquiàtrics, etc. Causa tolerància, simptomatologia d’abstinència i dependència psíquica.
El programa de tractament de cànnabis sorgeix com una necessitat a causa de l’increment notable de les demandes d’ajuda molt probablement influït per l’augment en el nombre d’usuaris consumidors d’aquesta substància. Conscients que el cànnabis és la droga il·legal més consumida a Espanya i que hi ha una baixa percepció del risc del seu consum des de la societat i des de les persones que el consumeixen, el nostre abordatge es desenvolupa amb l’objectiu de ser específic i diferenciat per aquesta substància.
Solen diferenciar dos tipus principals de consumidors:
- Els joves, que solen utilitzar-lo com una droga que favoriza la seva socialització i el seu sentit de pertinença a un grup, amb molt baixa percepció del risc que implica, acompanyat o no del consum abusiu d’alcohol. L’edat d’inici en el consum de drogues es manté al voltant dels 13 anys i tres de cada quatre joves consumeixen tabac, cànnabis i alcohol. En aquests casos sovint és la família la que fa demanda de tractament, preocupada pel consum de cànnabis dels seus fills i per les conseqüències psicosocials que sol acompanyar el consum: baix rendiment escolar, abandonament d’activitats d’oci, aïllament de la família , canvis en l’estat d’ànim, etc. En alguns casos a més, aquest consum precoç pot desencadenar brots psicòtics, situacions particularment greus que han de ser objecte d’atenció psiquiàtrica i abandonament immediat del consum.
- Els adults, amb una situació sociolaboral de major estabilitat, que realitzaven un consum més adaptat, potser fora dels horaris laborals, amb una forta convicció de la utilitat ansiolítica de la substància, però que senten la necessitat de reduir o abandonar el consum.
Què oferim?
Primera entrevista d’orientació i informació
Atenció psicoterapèutica individual: Sessions d’orientació i tractament amb un psicòleg especialista en drogodependències.
Atenció psiquiàtrica: orientació i valoració si es requereix d’introducció de medicació. El tractament per a la dependència del cànnabis es realitza des d’un enfocament psicològic, ja que la substància no genera dependència física. No obstant això al principi poden aparèixer símptomes físics com l’insomni o l’ansietat, associats al craving o desig de consum, de manera que no es descarta la necessitat d’una intervenció farmacològica.
Control analítiques
Teràpies familiars
Psicoteràpia grupal
Què treballem?
El més característic en el tractament entorn al cànnabis és el treball amb de la síndrome amotivacional: El consumidor regular experimenta un descens, gairebé imperceptible de vegades, de la seva capacitat per desenvolupar iniciatives, començar projectes, interessar-se en les seves aficions. Es tracta de quadres subdepresivos, caracteritzats per l’apatia, la inhibició i un cert afebliment afectiu on la indiferència predomina sobre la tristesa.
L’objectiu del tractament és la deshabituació, és a dir, superar la dependència psicològica de la substància. Es tracta que els usuaris coneguin i assumeixin la seva dependència, així com motivar-los i capacitar-los per al manteniment d’aquesta a través dels coneixements necessaris sobre les drogodependències, l’entrenament en estratègies de prevenció de recaigudes i la promoció de canvis en l’estil de vida del pacient.