Les persones que arriben al nostre servei demanant ajuda per a deixar les drogues , poques vegades ho fan impulsades per una decisió que parteix d’ells mateixos o de la sensació » d’això se m’ha escapat de les mans».
Ens trobem sovint que la pressió de l’entorn és imprescindible perquè la persona decideixi fer el pas i posar-se en tractament contra les addiccions.
Les persones amb problemes d’addició a les drogues acaben construint una realitat on el seu consum els resulta imprescindible, on forma part de la seva vida. Es una peça més dins del seu món que acaba encaixant i alimentant la fantasia del “jo controlo”.
Només quan aquest equilibri 
fictici es trenca, la persona pot començar a plantejar-se que té un problema amb les drogues i que per tant, necessita ajuda.
Perquè això passi, necessitem que quelcom es trenqui, que es desencaixi. Quan rep un cop fort com a conseqüència del seu consum de drogues, com problemes laborals o inclús la pèrdua de la feina, una ruptura sentimental, una crisi familiar o fins i tot un ultimàtum per part de la família, la persona addicta a les drogues es troba per primer cop amb el dilema d’haver de triar: seguir consumint drogues i perdre part del que té ara o mantenir el que té però renunciant al consum.
Aquesta situació de vegades tarda molt en donar-se, en arribar.
Sovint veiem situacions que s’eternitzen durant anys, veiem famílies desgastades pels intents que la persona addicte a les drogues canviï, que es posi en tractament i deixi de consumir. I sovint aquestes situacions van acompanyades de constants amenaces que no es compleixen: “si continues així et deixaré”, “si no canvies et farem fora”, “a la propera t’acomiadem”. Al final, sense adonar-se’n, i mogut per sentiments de protecció, de pena i també de por, l’entorn acaba salvant una vegada i una altra a aquesta persona addicte a les drogues de la seva pròpia autodestrucció, perpetuant el problema una i altra vegada.
Es per això que estem convençuts que una bona gestió per part de la família, un posicionament correcte, uns límits adequats i una coherència, són essencials per ajudar a desmuntar la idea del “no passa res” i ajudar a l’addicte a donar el pas…
La família, doncs, necessita ajudar a fer el pas per a deixar les drogues.
